AQUÍ ES ON PENJARÉ ELS TREBALLS QUE REALITZO A CLASSE
ESFERES DE CARBONET
Esferes de carbonet: Aquest treball el vàrem realitzar amb carbonet, està compost per quatre esferes, vàrem treballar la llum des de diferents punts de vista.
URBAN SKETCHING
Urban sketching: En aquest dibuix vàrem practicar la cònica obliqua des del pati de l'escola.
PERSPECTIVA
Perspectiva: En aquests dibuixos vàrem treballar la perspectiva tant amb un punt de fuga com amb dos punts de fuga, com a material vàrem utilitzar el llapis.
ANDY WARHOL
Andy Warhol: En aquest treball vaig crear una portada on podem observar una imatge d'Andy Warhol. En primer lloc vaig posar les obres que més m'agradaven de l'artísta, en segon lloc vaig introduir la realització del meu treball, el qual vaig passar una imatge a pop-art i per últim vaig donar la meva opinió personal.
ESTAMPATS RACCORD
Estampats raccord: En aquest projecte vaig crear un estampat i amb el programa de photoshop vaig col·locar-lo sobre diferents objectes, com per exemple, un coixí, un banyador, una maleta, etc.
VENUS CARBONET
Venus carbonet: Aquest va ser un dels primers dibuixos que vàrem realitzar, vàrem utilitzar el carbonet i ens vàrem inspirar en l'escultura Venus. No vaig quedar satisfeta amb el resultat final.
RESTAURACIÓ
Restauració: En aquest treball vàrem utilitzar retoladors de punta fina. Consistia a omplir els buits intentant que quedes el més natural possible.
POSTAL DE NADAL
Postal de nadal: En aquest dibuix vaig utilitzar la tècnica aquarel·la, no vaig quedar gaire satisfeta amb el resultat. Representa la ciutat de Barcelona.
BODEGO
Bodego: En aquest dibuix vàrem utilitzar llapis. Vàrem plasmar el que teníem al davant.
ARTICLE IL·LUSTRACIÓ
Il·lustració article: Vaig utilitzar retoladors. En aquest treball vaig il·lustrar aquest artícle:
Durant les darreres tres dècades hem anat passant per diferents creences respecte a la capacitat i pertinença que l’escola es fes càrrec de promocionar la lectura. La consciència que el context educatiu és un marc imprescindible per democratitzar la lectura cap a aquells sectors que no tenen el llibre ni altres hàbits culturals bàsics integrats en la seva manera de viure ha fet que la construcció d’hàbits de lectura s’estigui situant en la posició central que creiem que necessita. I aquesta consciència ha conduït l’Administració a assumir el paper clau que li pertoca per la seva capacitat de proposar estratègies generalitzables que basteixin uns fonaments bàsics comuns capaços de generar inèrcies estables i capaços, alhora, d’acollir les iniciatives dels equips docents i dels mediadors.
És en aquesta línia que se situen els programes de l’última dècada del Departament d’Ensenyament: el Puntedu de biblioteques escolars que, malauradament no compta, ara mateix, amb els recursos necessaris a causa de la crisi, el Pla de lectura de centre i el Pla d’impuls de la lectura que inclou, com a iniciativa més rellevant sobre el gust per la lectura, segons el nostre parer, la proposta de la lectura autònoma diària en els centres de primària i, d’una manera més feble, la recomanació de fer-ho en els de secundària.
És una bona notícia que en aquest camí engegat pel Departament s’hi hagi afegit la campanya promocional La piràmide de lectura, una campanya que vol ser un complement del que es fa en els centres docents i que apareix amb la voluntat de crear ponts entre l’escola i el context social i d’implicar els propis alumnes, des de l’apel·lació a la seva autonomia personal, en la tasca de fer-se lectors. Des d’aquesta voluntat, es planteja als alumnes un compromís periòdic amb un conjunt d’accions relacionades amb els rituals personals i socials de lectura que es poden incorporar a les rutines quotidianes per tal d’esdevenir lectors, com ara regalar llibres, parlar-ne amb els companys, llegir contes als més petits, etc.
Aquestes activitats lectores poden contribuir, certament, a fer conscients els infants i joves i les famílies d’allò que fa un individu quan és lector, i també poden esdevenir una aportació a l’especialització dels mediadors per tal d’incloure-les en les estratègies d’acompanyament de la lectura autònoma. Ara bé, no sabem si aquestes accions són capaces d’estimular el desig de llegir, sense el qual és molt difícil generar cap altra rutina lectora en aquells individus que no tenen la motivació intrínseca que fa falta per arribar a incorporar allò que un lector expert fa de manera inconscient.
I és davant d’aquests dubtes que ens adonem que encara ens queda molt per fer i moltes coses per investigar en el camí, apassionant, de fer lectors. D’una banda, hem de saber més sobre la generació d’aquest desig al qual ens referíem i sobre la manera de dissenyar dispositius didàctics que l’atenguin. D’altra banda, ens falta incorporar rutines que avaluïn l’impacte i facin un seguiment de la qualitat de les propostes engegades, com ara la lectura diària, per tal d’assegurar que realment siguin efectives i per tal de consolidar i millorar, si cal, allò que sí que sabem que té efectes positius en la construcció d’hàbits lectors en els individus.
Durant les darreres tres dècades hem anat passant per diferents creences respecte a la capacitat i pertinença que l’escola es fes càrrec de promocionar la lectura. La consciència que el context educatiu és un marc imprescindible per democratitzar la lectura cap a aquells sectors que no tenen el llibre ni altres hàbits culturals bàsics integrats en la seva manera de viure ha fet que la construcció d’hàbits de lectura s’estigui situant en la posició central que creiem que necessita. I aquesta consciència ha conduït l’Administració a assumir el paper clau que li pertoca per la seva capacitat de proposar estratègies generalitzables que basteixin uns fonaments bàsics comuns capaços de generar inèrcies estables i capaços, alhora, d’acollir les iniciatives dels equips docents i dels mediadors.
És en aquesta línia que se situen els programes de l’última dècada del Departament d’Ensenyament: el Puntedu de biblioteques escolars que, malauradament no compta, ara mateix, amb els recursos necessaris a causa de la crisi, el Pla de lectura de centre i el Pla d’impuls de la lectura que inclou, com a iniciativa més rellevant sobre el gust per la lectura, segons el nostre parer, la proposta de la lectura autònoma diària en els centres de primària i, d’una manera més feble, la recomanació de fer-ho en els de secundària.
És una bona notícia que en aquest camí engegat pel Departament s’hi hagi afegit la campanya promocional La piràmide de lectura, una campanya que vol ser un complement del que es fa en els centres docents i que apareix amb la voluntat de crear ponts entre l’escola i el context social i d’implicar els propis alumnes, des de l’apel·lació a la seva autonomia personal, en la tasca de fer-se lectors. Des d’aquesta voluntat, es planteja als alumnes un compromís periòdic amb un conjunt d’accions relacionades amb els rituals personals i socials de lectura que es poden incorporar a les rutines quotidianes per tal d’esdevenir lectors, com ara regalar llibres, parlar-ne amb els companys, llegir contes als més petits, etc.
Aquestes activitats lectores poden contribuir, certament, a fer conscients els infants i joves i les famílies d’allò que fa un individu quan és lector, i també poden esdevenir una aportació a l’especialització dels mediadors per tal d’incloure-les en les estratègies d’acompanyament de la lectura autònoma. Ara bé, no sabem si aquestes accions són capaces d’estimular el desig de llegir, sense el qual és molt difícil generar cap altra rutina lectora en aquells individus que no tenen la motivació intrínseca que fa falta per arribar a incorporar allò que un lector expert fa de manera inconscient.
I és davant d’aquests dubtes que ens adonem que encara ens queda molt per fer i moltes coses per investigar en el camí, apassionant, de fer lectors. D’una banda, hem de saber més sobre la generació d’aquest desig al qual ens referíem i sobre la manera de dissenyar dispositius didàctics que l’atenguin. D’altra banda, ens falta incorporar rutines que avaluïn l’impacte i facin un seguiment de la qualitat de les propostes engegades, com ara la lectura diària, per tal d’assegurar que realment siguin efectives i per tal de consolidar i millorar, si cal, allò que sí que sabem que té efectes positius en la construcció d’hàbits lectors en els individus.
LINOLIUM
Linolium: En aquest treball vàrem practicar la tècnica linolium. Havíem de fer tres experiments, un negre i un altre de color.
AUTORRETRAT PASTEL
Autorretrat pastel: En aquest treball no vaig quedar gaire satisfeta a causa del poc realisme. Havíem de fer un autoretrat amb pastels.
WILLIAM MORRIS
William Morris: En aquest treball vàrem haver d'anar a l'exposició de William Morris. Vaig realitzar 5 dibuixos relacionats amb la natura amb diferents tècniques, i un d'ells vaig utilitzar-lo per crear una obra com les de William Morris.
MAQUILLATGE
Maquillatge de caracterització: En aquest treball vàrem practicar amb maquillatge aquacolor la caracterització.
BOSCOS ENDINS
Boscos endins: En aquest treball vàrem crear un disseny per l'obra de teatre boscos endins. Vaig realitzar un bosc de nit amb arbres on s'observa el llop de fons i la caputxeta vermella per davant.
MAIL ART (CARTA I RETRAT)
Mail art: En aquest treball vàrem realitzar una carta a un desconegut perquè ens fes un retrat. Per fer el retrat vaig utilitzar la tècnica pop-art.
SAMARRETA
Samarreta: En aquesta activitat vàrem utilitzar pintures de tela. Vàrem haver d'agafar una paraula i plasmar-la a la samarreta, jo vaig agafar la paraula amor i vaig crear papallones per l'expressió ''papallones al estòmag''.
JOIERIA
Joieria: En aquest taller vàrem utilitzar esmalts de colors, jo vaig utilitzar el color blanc i negre per crear el Yin Yang.